En breu començarà la setmana BCNegra. Durant uns dies la capital catalana es converteix en la capital europea del crim, literàriament parlant. I és que Barcelona és utilitzada moltes vegades com escenari de crims, i a vegades com un personatge important per resoldre el cas.
El policíac és un gènere en auge, sobretot gràcies al boom d'escriptors escandinaus que han contribuït a trobar entre els més venuts la novel·la negra.
Per això, a continuació us proposem un seguit de llibres imprescindibles tant pels amants del gènere com pels que l'estan descobrint.
Donna Leon (New Jersey, 1942) és una de les escriptores que podreu trobar a la setmana negra de Barcelona. El dia 4 de febrer se li concedirà el Premi Pepe Carvalho. El premi, que porta el nom del protagonista de les novel·les de Manuel Vázquez Montalbán, s'entrega des del 2006 a autors amb una reconeguda trajectòria en el camp de la novel·la negra.
Donna Leon, resident a Venècia, converteix la ciutat en l'escenari dels casos protagonitzats pel comissari Guido Brunetti, personatge creat a principis dels anys noranta. Sobre la ciutat de Venècia anirà la conversa que es farà el 5 de febrer dins de BCNegra, amb Leon de protagonista.
Els seus llibres, traduïts a vint-i-tres idiomes, són un fenomen de crítica i vendes a Europa i als Estats Units.
El 3 de febrer sortirà el 25è cas d'en Brunetti, Les aigües de l'eterna joventut (editat en català per Edicions 62 i en castellà per Destino).
La comtessa Demetriana Lando-Continui confia que Brunetti aclareixi les fosques circumstàncies que van marcar tràgicament la vida de la seva néta. Segons la policia aquella nit la noia es va llençar a l'aigua dels canals víctima de la depressió i de les drogues. Un home begut va arribar a temps i va evitar que la noia s'ofegués. Les lesions, però, ja eren massa greus. La comtessa mai ha cregut la versió policial i vol que Brunetti reobri el cas.
Petros Màrkaris (Istanbul, 1937) també ha estat reconegut pels organitzadors de BCNegra, i el 2012 va guanyar el Premi Pepe Carvalho. L'escriptor grec és l'autor de la sèrie de novel·les d'èxit protagonitzades pel comissari Kostas Jaritos, un desenganyat policia atenès que serveix a Màrkaris per fer una representació crítica de la política i la societat actual grega.
El 2 de febrer surt el seu darrer llibre La mort d'Ulisses (publicat en català i castellà per Tusquets), un extraordinari mosaic d'històries que combinen casos policíacs del comissari Jaritos amb temes de gran actualitat com el dels refugiats.
Ulisses és un ancià grec que, quan veu que s'acosta l'hora de la seva mort, decideix que l'enterrin a Istanbul, la seva vertadera pàtria. I és que el poble grec viu al segle XXI, amb l'arribada de refugiats que fugen de la guerra, el que ell va experimentar al llarg del segle anterior: una persecució que va acabar pels grecs amb una emigració forçada. Però Ulisses, recent arribat a la seva Ítaca somniada, decideix enfrontar-se als Llops Grisos, organització paramilitar turca molt semblant a l'Aurora Daurada grega.
Per altra banda, envoltant els relats de candent actualitat, Màrkaris torna a fer-nos gaudir amb dos casos protagonitzats pel comissari Kostas Jaritos, dels quals les víctimes són un escriptors i un director de cine, i una tercera investigació a càrrec del seu amic comissari turc Murat, que transcorre entre els immigrants grecs a Alemanya.
Com hem dit abans el boom de novel·la escandinava, amb temes principals policíacs, ha ajudat molt al gènere. Així doncs trobem important destacar dos autors amb sagues d'èxit.
A Barcelona trobarem aquests dies a Mari Jungstedt (Estocolm, 1962). L'escriptora i periodista sueca tornarà a participar a BCNegra, ja ho va fer a l'edició del 2011, el dia 2 de febrer a una taula rodona, on es tractarà com els escriptors entren en la ment de l'assassí.
Des de la publicació de la primera entrega de la sèrie de Gotland (editada en català per Columna i en castellà per Maeva), protagonitzada pel comissari Anders Knutas i el periodista Johan Berg, Jungstedt ha adquirit una gran popularitat, amb 2 milions d'exemplars venuts a Suècia i més de 3 milions a tot el món.
L'últim llibre publicat, Mar de nubes amb Ruben Eliassen, passa a un petit poble de Gran Canària, que s'ha convertit en una àmplia colònia de ciutadans escandinaus que busquen el sol i el mar. La jove Erika Bergman arriba per passar uns dies de descans a una escola de yoga, però acaba morta, i així la tranquil·litat que es respirava al poble.
Jussi Adler-Olsen (Copenhague, 1950) és conegut per ser el creador de la sèrie del Departament Q, integrat per l'inspector Carl Morck, representant de l'arquetípic policia desencantat i cínic, i el seu peculiar ajudant, el misteriós immigrant sirià Hafez-el-Assad. El departament Q és el lloc on van a parar tots els casos que han quedat per resoldre.
El efecto Marcus (editat per Maeva) és el darrer cas del Departament Q. Marcus només té 15 anys, però no ha tingut infància. Pertany a una banda, en la qual el seu líder, Zola, obliga als seus membres a robar i cometre altres actes criminals. Quan amenaça amb mutilar per donar més pena, Marcus fuig. Però abans descobreix el cadàver d'un home prop de l'amagatall de Zola.
La investigació arrossegarà als integrants del Departament Q a un món de corrupció i crims en el món de la política i l'economia que arriba fins la selva africana.
I per últim, però no menys importants, dues novel·les amb Barcelona com escenari.
Comencem amb Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943), tot i que el gènere policíac no és el seu habitual, trobem entre les seves publicacions la sèrie del detectiu anònim.
El misterio de la cripta embrujada, una paròdia amb moments hilarants que barreja característiques de la novel·la negra amb la gòtica, marca l'inici d'una sèrie protagonitzada per un personatge peculiar, un detectiu tancat en un manicomi, de nom desconegut.
El laberinto de las aceitunas, la segona novel·la protagonitzada pel detectiu sense nom, el consolida com un dels autors amb més èxit de vendes. La saga ha continuat amb tres volums més:
La aventura del tocador de señoras,
El enredo de la bolsa y la vida i
El secreto de la modelo extraviada.
El secreto de la modelo extraviada (editat per Seix Barral) reprèn un cas tancat dels anys 80 que el detectiu més divertit de la narrativa espanyola no descansarà fins a resoldre'l. Els embolics foscs dels poderosos al descobert en una intel·ligent volta de rosca del gènere policíac, per desvetllar no només un misteri, sinó l'evolució d'una ciutat, Barcelona, en mans d'un govern cobdiciós.
Mestre de la sàtira i de l'absurd, Mendoza desplega un elenc de personatges tan excèntrics com tragicòmics al servei d'un investigador que no ho és i una trama en la que res és el que sembla.
Acabem amb
Canya o mitjana (editat per La Magrana) de Solé Serrat (Ramon Solé i Carles Serrat). Novel·la escrita a quatre mans, divertida, amb diàlegs per sucar-hi pa, amb molta acció i molta sang.
Anys 80: el Ricard que acaba de fer la mili, deixa la seva Tortosa natal per treballar al bar d'un amic, en ple Raval de Barcelona. Aquest aprenent de cambrer amb vocació d'antiheroi, de la nit al dia i sense buscar-ho, es topa amb un atracador nostàlgic, un parell de
femmes fatales i un poeta pesat, i es fica al mig d'una guerra entre bandes. Això sí, quan el comissari a punt de jubilar-se que li trepitja els talons li dóna un respir, ell aprofita per tenir cura de la seva tortuga Montserrat, l'única femella que li dóna pau en tot el planeta.
