Comencem els més venuts amb Patria (ed. Tusquets) de Fernando Aramburu. El dia que ETA anuncia l'abandonament de les armes, Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Per més que arribi d'amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble.
El retaule definitiu sobre més de trenta anys de la vida a Euskadi sota el terrorisme.
Seguim amb Vilanova i la Geltrú desapareguda 2: des de baix a mar (ed. Efadós) d'Anna Lleó Albà. En aquest nou recull de fotografies trobem més de 170 imatges que ens il·lustren escenes quotidianes de la vida a baix a mar des de finals del segle XIX fins als anys seixanta.
En tercer lloc tenim La vida que aprenc (ed. Arcàdia) de Carles Capdevila. El periodista feia anys que prenia apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies. A La vida que aprenc trobem els temes que li eren essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, l'educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions.
Continuem amb Nosaltres dos (ed. Columna) de Xavier Bosch. En Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de móns molt diferents. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l'amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt de temps a retrobar-se. Són dos amics, com n'hi ha pocs, a prova de tot.
I acabem amb poesia, amb Pere Tàpias i el seu darrer llibre Poemes on es desborda el sol (ed. El Cep i la Nansa). Aquí trobem una quarantena de poemes, per endinsar-nos en el món íntim del cantautor-gastrònom. Una sorpresa literària, una confluència dels sentits com a forma de vida i els coneixements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada