dijous, 31 de maig del 2018

Més venuts mes de maig (adults)

Comencem els més venuts amb Els fets de l'1 d'Octubre (Ed. Pagès) de diversos autors. Hi ha dates que, abans que arribin, ja se sap que no seran ben bé com les altres. Per al poble català, l'1 d'octubre de 2017 és una d'aquestes dates que van arribar per a quedar-s'hi, per sempre, per a ser explicades als descendents i als que no van poder-les viure a cada lloc, perquè ja s'han guanyat el seu espai d'honor a la pròpia biografia personal i col·lectiva de tants catalans i catalanes.
En segon lloc tenim el darrer llibre de María Dueñas. Amb una lectura tan àgil i captivadora com commovedora, Las hijas del Capitán (ed. Planeta) desplega la història de tres joves espanyoles que es van veure obligades a creuar un oceà, es van establir en una urbs enlluernadora i van lluitar amb empenta per trobar el seu camí. Un tribut a les dones que resisteixen quan els vents bufen en contra, i un homenatge a tots aquells valents que van viure l'aventura, sovint èpica i gairebé sempre incerta, de l'emigració.
Continuem amb l'esperada continuació de Fuimos canciones: Seremos recuerdos (ed. Suma de letras) d'Elisabet Benavent. Macarena ha aconseguit posar en ordre la seva vida i feina ; creu que Candela és l'ajudant que necessita. Ella comença de nou. Mentre tenim a Leo present, com a amic. I mentre Macarena vola... Jimena s'obsessiona amb el passat de Samuel, Adriana no pot seguir lluitant contra ella mateixa.
En quarta posició trobem Dies que duraran anys (ed. Ara) de Jordi Borràs. Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. En aquest llibre trobarem una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges d'altres autors. Acompanyen les fotografies textos d'escriptors i escriptores de reconegut talent que van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat.
I acabem amb Patria (ed. Tusquets) de Fernando Aramburu. El dia que ETA anuncia l'abandonament de les armes, Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Per més que arribi d'amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble.
El retaule definitiu sobre més de trenta anys de la vida a Euskadi sota el terrorisme.