El llibre que encapçala els més venuts del primer mes de l'any és d'un autor acostumat a veure les seves novel·les convertides en bestsellers: Carlos Ruiz Zafón que torna per posar fi a la saga El cementerio de los libros olvidados.
El laberinto de los espíritus (ed. Planeta) és un relat de passions, intrigues i aventures. A través de les seves pàgines arribem al gran final de la saga iniciada amb La sombra del viento, que culmina aquí amb tota la seva intensitat, a la vegada que dibuixa un gran homenatge al món dels llibres, a l'art de narrar històries i al vincle màgic entre la literatura i la vida.
En segon lloc tenim el premi Planeta d'enguany: Todo esto te daré (ed. Planeta) de Dolores Redondo. En aquesta nova novel·la de l'autora de la trilogia d'èxit Baztán ens situem a Galícia, on arrel d'un suposat accident de tràfic, un escriptor descobreix la doble vida que portava el seu marit. Amb un guàrdia civil retirat i un capellà amic del mort, aniran sortint a la llum els més obscurs secrets familiars.
A Todo esto te daré trobem els elements característics de Redondo: trama policíaca, misteris escabrosos, tensió i suspens.
Seguim amb la continuació de La catedral del mar : Los herederos de la tierra (ed. Grijalbo) de Ildefonso Falcones. Fa deu anys milers de lectors es van rendir a l'Arnau Estanyol, el bastaix que va ajudar a construir l'església de Santa Maria, l'església del mar. Ara la història continua amb aquesta impressionant recreació de la Barcelona medieval, una esplèndida novel·la de lleialtat, venjança, amor i somnis per complir.
En quart lloc tenim Patria (ed. Tusquets) de Fernando Aramburu. El dia que ETA anuncia l'abandonament de les armes, Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Per més que arribi d'amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble.
El retaule definitiu sobre més de trenta anys de la vida a Euskadi sota el terrorisme.
I acabem amb Tu no ets una mare com les altres (ed. La Campana) d'Angelika Schrobsdorff. L'autora reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els bojos anys vint i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.
Angelika Schrobsdorff ens ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l'ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i adolescent que reviuen els records d'aquella mare tan poderosa.
El retaule definitiu sobre més de trenta anys de la vida a Euskadi sota el terrorisme.
Angelika Schrobsdorff ens ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l'ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i adolescent que reviuen els records d'aquella mare tan poderosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada