Comencem els més venuts amb el Premi Josep Pla d'enguany Bon dia, són les vuit! (ed. Destino) d'Antoni Bassas. Aquest és un llibre que parla de periodisme i ràdio, on veiem els professionals que van gestar el programa El matí de Catalunya Ràdio cada dia, i els col·laboradors que el van elevar a la categoria d'inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l'antena cada matí durant més d'una dècada. Però, més enllà del relat en primera persona de la veu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectiva d'un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu.
En segon lloc tenim ¿Y a ti qué te pasa? (ed. Esencia) de Megan Maxwell. Menchu, a qui vam conèixer a ¿Y a ti qué te importa?, ha deixat la seva feina i està desenvolupant la seva pròpia empresa de creació de pàgines web. Sempre ha estat enamorada en silenci de Lucas, company de Juan en la base dels GEOS, però cansada dels seus menyspreus, decideix fer un canvi a la seva vida i anar-se'n a Los Ángeles a passar un temps a casa de Toni, cosí de la seva íntima amiga, l'acriu Stella Noelia Rice Ponce.
Continuem amb el Premi Sant Jordi Jo soc aquell que va matar Franco (ed. Proa) de Joan-Lluís Lluís. El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l'abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra.Una guerra que no s'acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. La primera acció bèl·lica de l'exèrcit franquista a França és bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l'Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
En quarta posició trobem Por (ed. Quaderns Crema) de Stefan Zweig. La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, les activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l'enxampi i la possibilitat de perdre-ho tot la sumirà en un malson esgarrifós.
I acabem amb Dies que duraran anys (ed. Ara) de Jordi Borràs. Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. En aquest llibre trobarem una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges d'altres autors. Acompanyen les fotografies textos d'escriptors i escriptores de reconegut talent que van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada