dijous, 3 de març de 2016

Més venuts mes de febrer (adults)

Comencem els més venuts amb la nova novel·la de Megan Maxwell: Oye, morena, ¿tú qué miras? (Ed. Esencia). Aquesta és la història de la Carol una dona que sempre havia estat una romàntica fins que li van trencar el cor. Per tant, va decidir que no tornaria a patir per amor, fins que coneix l'Andrew, el cap de seguretat de les gires musicals de la seva amiga Yanira.
Una divertida comèdia que ens recorda que, tot i que l'amor té data de caducitat, a vegades el pots conservar per tota la vida.
Seguim amb el Premi Josep Pla d'enguany: Aquella porta giratòria (Ed. Destino) de Lluís Foix. El llibre és un recorregut pels records i les vivències de l'autor a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d'uns anys inoblidables per Foix en un diari que ha representat una institució social, i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions.
Amb aquest van dos mesos seguits que tornem a trobar La chica del tren (Ed. Planeta) de Paula Hawkins entre els més venuts, cosa que no passava des de l'estiu. 
Al llibre coneixem a la Rachel, una noia que agafa cada dia el mateix tren. En una de les cases que veu des del tren hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. De sobte tot ha canviat.
En quart lloc trobem Educar sense cridar (Ed. Angle) d'Alba Castellví Miquel. L'autora ha posat sobre el paper la seva experiència com a mare, educadora i mediadora de conflictes, per facilitar als pares un manual àgil i pràctic sobre la convivència diària amb els fills. Si l'objectiu més gran com a educadors és dotar els fills d'eines que els permetin ser persones lliures i responsables, aquest llibre ens donarà les claus.
I acabem amb el Premi Nadal d'enguany: La víspera de casi todo (Ed. Destino) de Víctor del Árbol.
Germinal Ibarra és un policia desencantat que fa tres anys va decidir marxar a una comissaria de La Coruña, on va demanar ser traslladat després de convertir-se en l'heroi que no volia ser per resoldre el cas de l'Amanda. Però l'anonimat que pensava haver aconseguit queda truncat quan una nit el reclama una dona ingressada a l'hospital amb contusions.